|
El desembre congelat,
Confús es retira.
Abril de flors coronat,
Tot el món admira,
Quan en un jardi d'amor
Neix una divina flor.
D'una ro ro ro,
D'una sa sa sa,
D'una ro, d'una sa,
D'una rosa bella,
Fecunda i poncella.
El primer pare causà
La nit tenebrosa
Que a tot el món ofuscà
La vista penosa
Mes en una mitja nit
Brilla el sol que n'és eixit
D'una bel bel bel,
D'una la la la,
D'una bel, d'una la,
D'una bella aurora
Que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
Sense ser encara,
Un lliri blanc y polit
De fragancia rara,
Que per tot el mon se sent,
De llevant fins a ponent,
Tota sa sa sa
Tota dul dul dul,
Tota sa, tota dul,
Tota sa dulcura
I olor, amb ventura.
|
